Pnicur

Posició del grup del nitrogen a la taula periòdica

Un pnicur[1] és un element químic del grup 15 de la taula periòdica o grup del nitrogen. Conté els sis elements químics amb configuració electrònica ns² np³, que són: nitrogen (N), fòsfor (P), arsènic (As), antimoni (Sb), bismut (Bi) i moscovi (Ms), que pertanyen als períodes de la taula periòdica del 2 al 7, amb el mateix ordre.

Grup 15
Període
2 7
N
3 15
P
4 33
As
5 51
Sb
6 83
Bi
7 115
Mc
Mostres dels pnicurs naturals

L'origen i etimologia dels termes pnicur i pnicogen es remunten a un suggeriment del químic holandès Anton Eduard van Arkel (1893–1976) a principis dels anys cinquanta. Els mots es deriven de l'arrel grega πνίγειν, pnikta, 'coses sufocants', en al·lusió al nom alemany de nitrogen, Stickstoff o 'substància sufocant'. Els termes signifiquen, doncs, vagament 'productor de sufoc'.[2]

Tot i que els sis elements junts representen menys d’un 0,2 % en pes de l'escorça terrestre, els elements nitrogen i fòsfor constitueixen un 2,4 i un 0,9 %, respectivament, del pes total del cos humà.

Aquests elements es caracteritzen per tenir cinc electrons en el darrer nivell (capa de valència), dos dels quals en una capa tancada s, i tres de desaparellats en una capa p (estructura electrònica ), que en determinen les propietats químiques. Els pnicurs solen ser molt estables, ja que formen enllaços covalents dobles o triples. Els darrers anys han estat focus d'interès en la producció de materials que presenten superconductivitat d'alta temperatura crítica.[3]

  1. «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 2 setembre 2021].
  2. Girolami, Gregory S. «Origin of the Terms Pnictogen and Pnictide». Journal of Chemical Education, 86, 10, 01-10-2009, pàg. 1200. DOI: 10.1021/ed086p1200. ISSN: 0021-9584.
  3. «pnicur | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2019].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search